Rambla 54 | 28/09/2026

00:00:01: Dani, a tu t'hauria agradat ser llibreter o crític literari?

00:00:06: Sí.

00:00:06: Llibrater no critic literari.

00:00:10: Lliberté sí perquè trobo que és... És una feina preciosa.

00:00:15: O sigui, hi ha gent que li agrada anar al mercat i que et recomanin... Ah!

00:00:18: I avui està superbé el Tomà de Cat.

00:00:20: Doncs a mi m'agraden els llibres i prèxim ho estem aquí a la llibreria Tomiris, que és la meva llibreria de confiança, que està a l'Helena sempre vinc amb un llistat i ella em recomana altres coses.

00:00:32: I m'ha agradat perquè em deixo sorprendre com m'aigua llegir de tot sincerament de tot Això és una cosa que penso que és el que està perdent i és el més important, que és la curiositat.

00:00:45: Si tens d'esperar les curiositats sempre és bo i llegir és el què desperta.

00:00:51: T'ho dic perquè com ja l'Oient pot inferir ets una persona que llegeix molt i que trobo sovint a xarxes o pels llocs on et veig recomanant allò que es diu mandanga de la bona?

00:01:05: Sí, llegeixo molt... Abans me n'anava, i això és literal.

00:01:10: Ara tinc un Kindle, és una marca però bueno... Però me nanava amb una maleta de llibres de vacances o sigui m'emporto un llibre per dia literal.

00:01:24: Sí, m'agrada recomanar perquè crec que si jo de fet escric no pensava que seria escriptor Bueno, ho sóc.

00:01:36: Però crec que per llegir i per la vida sobretot avui en dia has de conèixer molt bé de moltes coses, de filosofia, de cultura general d'història etcétera, però sobretots de com es construeix un relat perquè el que ens venen sempre són relats.

00:01:56: I això... Perdó eh?

00:01:57: Ho vaig aprendre molt L'any passat, quan vaig anar a Ucraïna que vaig anar de jurat internacional sota les bombes a la guerra i que me n'adonava que és que realment estem molt absorbits per relats que ens venen amb imatges i ens se repeteixen.

00:02:17: No dic que tot sigui mentida, no estic dient això però simplement que has d'aviure les coses, has de tenir un pensament crític

00:02:24: Jo crec que ho hauries fet senyal del llibre té, però enlloc d'això va sobtar per la dramaturgia i la direcció teatral no t'ha anat malament de moment.

00:02:34: Llegir ajuda a crear millor ens deies?

00:02:38: A cent per cent.

00:02:40: De fet jo l'únic que generalment no llegeixo de vacances és teatre.

00:02:46: Ajuda perquè t'ajuda a crear històries... a tenir idees i pensament.

00:02:56: Jo, per exemple, m'agrada molt la filosofia i els assajos, a pensar d'altres formes bàsicament, canviar el teu eix...

00:03:07: Dani Mayer fa molt que va pel món, però ho va, com diuen els joves, patar amb vaca.

00:03:13: Que va ser un exitàs, vas recollir un premi de teatre de Barcelona, dos mags, quatre butàques... S'ha editat com a llibre l'han traduit en no sé quants idiomes i s'ha representat o se'n ha representat a diversos països.

00:03:27: I tot amb un text escrit en una nit

00:03:30: arratx.

00:03:31: I sempre escrius així, no?

00:03:33: O no?

00:03:34: Sí!

00:03:34: Sí, no en una nit però sí.

00:03:37: És que jo crec... Però això és una cosa meva, o sigui, hi ha altres fórmules.

00:03:44: A mi em serveix molt, crec que el fet creatiu a mi em Serveix impulsivament.

00:03:51: Després està el fet artesanal, un d'artistes El fet creatiu i també el fet artesanal.

00:03:58: El fet de dramaturgia d'ordenar, destructurar, de netejar, de comprimir cada frase... Això sí que és un fet de moltes revisions posteriors però ell impuls crec que és important que sigui a ratx per mi perquè si no és molt intelectual I això no serveix per teatre, el teatre és incorrecte.

00:04:20: És visceral.

00:04:21: Si no estàs tirant un problema al actor o al director...

00:04:26: Ara tornes amb una altra obra, Crash, que és un musical-musical i ho dic així perquè totes les propostes teves que jo he vist he notat que a tu la banda sonora sempre hi tens una especial cura De què va crash?

00:04:44: Bueno, a veure... És musical que diré que és musical però musical que digui que és pels que no li agraen els musicals també perquè és que jo hi ha una cosa i això ho dic de debò és que no tinc molts problemes amb les etiquetes.

00:05:00: De fet també amb els llibres quan diuen no és infantil per quina té és qui jo no ho entenc perquè mi em genera interès Qualsevol cosa, en general.

00:05:10: Bueno no qualsevol cosa però... Això musical també és el primer llenguatge que jo vaig aprendre abans d'aprendre a escriure castellà perquè soc d'Argentina, jo vaig aprender a escriur música.

00:05:24: Jo vaig estudiar molta música i em vaig graduar en una cosa que existeix Argentina, que seria com un batxillerat més fp de producte musical.

00:05:34: I després he fet moltes musicals amb Manu i Àngel Jo, quan escric de fet, hi ha coses que no sé dir per què és tan bé d'una forma teòrica ni lingüísticament.

00:05:50: Si a mi em preguntes preterit perfecte jo no tinc ni idea ho sé utilitzar però sempre poso quan hi ha silenci i música.

00:05:59: O sigui, és una cosa rítmica per mi la scriptura i el teatre aquí evidentment sí que és un musical hi ha cançons, tot i que a Scratch també hi havia cançons.

00:06:12: És veritat!

00:06:13: I era una DJ que estava punjant en quaranta-cinq minuts però per què és la millor manera d'explicar aquesta història?

00:06:23: Aquesta històia és l'història d'una parella no t'explica massa perquè ja saps que sempre en les meves sobres escribo massa faig su spoiler que estan superbés, tan celebrant el quareniversari i tenen un projecte comú, que és tenir una família, entrenar al debat perquè la gent pensa que vol tenir un fill.

00:06:48: Superfàcil!

00:06:49: Això és una cosa molt catòlica d'aquí... Però avui en dia és gairebé impossible, és molt difícil.

00:06:55: Aleshores tenen el debat de si fertilitació assistida, adopció que tampoc no és fàcil... La gent pensa en coses que no són i té aquest debat.

00:07:06: Hi ha un moment que passa una cosa i que s'atura el temps.

00:07:11: Aquesta obra per mi va del temps.

00:07:13: De vegades passen coses i la inercia d'aquest món accelerat no ens permet parar a dir... A veure, un moment!

00:07:21: Jo vull continuar fent això o no, o estic fent per inercia.

00:07:26: Per mi va d'això aquesta obra i també per això com no crec en les etiquetes volia justament que tots estiguem moguts una mica del nostre eix perquè jo crec que el teatre el que és bonic és un fet comunitari posar en valor les nostres vulnerabilitats.

00:07:49: Estan en un lloc no del tot còmoda, és una manera d'aprendre-la.

00:07:53: Aleshores està l'Arba Levareau que és la primera vegada que fa musical, no exactament musical, està la Diana Roig, que es la meva actriu de musical i molt amiga meva però que estarà en una sala petita fent obra de dos persones o el gran musical Mireia Moreira, compositora però que és supernova generació.

00:08:13: Jo ja tinc més una edat i a les altres crec que això ens farà molt millor tots.

00:08:18: I un equip creatiu meravellós de tot.

00:08:21: Ara t'anava a preguntar per la Mireia moreira perquè jo imagino el fet d'escriure com una cosa solitària i més enllà del que tu tinguis música al cap.

00:08:29: Imagino que aquesta vegada has hagut de fer una mica més d'equip a l'hora d'escriure pensant que ella haurà de posar-hi música no?

00:08:36: Sí, però ha sigut molt fàcil i guai perquè ja havia molt de respecte.

00:08:43: O sigui jo vaig escriure una primera versió així vaja en deu dies que ja tenia unes lletres però a les hores anaven quedant això no veig, no sé què va tal... començava a composar i jo també... Això, no.

00:08:59: Ah, podem fer això?

00:09:00: I ha de canviar també les lletres.

00:09:03: Era com Toma Daca que és el guai del teatre.

00:09:08: O sigui, el problema, com sempre, de totes les professions és l'ego.

00:09:13: Si deixes de banda això, tot és guai perquè aprens i dius, mira que guai!

00:09:19: I has creat crash...?

00:09:21: Però encara et queda molta feina perquè no només el text esteu sinó que la dirigeixes i aquesta vegada la produeixes.

00:09:29: Sí, he guardat una nova productora que es diu Rogido Teatre i començo a dirigir-la d'aquí dues setmanes o els sesajos... I estic molt content i sí amb moltes ganes!

00:09:45: Tu sí que no pares eh?

00:09:46: No sé els protagonistes de l'obra, no em facis spoiler.

00:09:49: Jo no paro.

00:09:52: Sí, sempre m'agrada fer coses si estic escrivint a la vegada, estic intentant enviar coses fora per intentar que es facin coses fora perquè crec que sinó també ens tornem molt endogàmics s'estan traduint obres meves i per veure si es poden fer en altres llocs del món Perquè, mira... i tu renem als llibres és una mica un xungal.

00:10:17: És que l'alteritat ho és tot.

00:10:20: O sigui si vols viatjar i sapiguer on està el Sara doncs no viatges o vols entendre l'idioma?

00:10:27: No viatxis.

00:10:28: Aquesta dificultat d'intentar entendre la altra feia, aquest esforç, és el que et fa a mi jo.

00:10:35: Comenceu els assajos, ets ho has dit en quinze dies?

00:10:38: Sí!

00:10:39: I abans d'aquests quinze dies deus tenir moltes coses.

00:10:43: Què s'ha de fer abans que entrem en una sala amb els actors?

00:10:47: S'hi ha de fer moltes cosa, per exemple.

00:10:50: Moltes reunions amb SO, perquè l'espai sonor a la vegada també té a veure... perquè jo també ho entenc així, amb les cançons.

00:11:00: Fer la producció musical que és... Està composada de la cançó.

00:11:03: Tenim una maqueta però potser hem d'agravar alguns sons amb instruments.

00:11:10: Després reunions amb escenografia.

00:11:12: fan un plantejament de com s'imaginen l'esnografia, el vestuari... Les hores... Bueno sí, però serveix per aquesta escena noval.

00:11:20: Presupostos per veure quan costarà això i reunions de producció amb el Teatre de Comunicació.

00:11:27: M'està fent aquesta entrevista.

00:11:29: Tot se fa de tot!

00:11:31: I el primer dia és el cinc d'octubre?

00:11:34: Cinco d'Octubra?

00:11:35: Sí.

00:11:36: I

00:11:36: com va un primer dia d'assatge?

00:11:40: Què feu...?

00:11:41: Molta il·lusió, generalment fas una primera lectura i per mi el que és més important o com jo entenc la direcció és sentar les bases del que vols generar com aquí.

00:11:56: Perquè el marge de l'obra i el contingut de l´obra és el mateix que en un bar d'aigual si et posen... Bueno no d´aigua però sobretot com generes aquesta energia?

00:12:08: I per mi això és una cosa que fa un director, que és il·luminar la resta.

00:12:13: No voli bridjar el mateix.

00:12:15: O sigui, com generes que tots estem iluminats i estem còmodes i brillem tots?

00:12:22: Dani, jo volia a tota aquesta feinada que tens per endavant afegir-te ni un altre modestament.

00:12:29: Nosaltres acabem de començar aquest programa, que es diu Rambla-Cinquanta-Quatre... I ens agradaria molt des d'ara i fins al dia de l'estrena Acompanyar-vos una mica des del dia del primer assaig, quan en parlem amb tu de com evoluciona... conèixer una mica aquest món que, com a espectadors, no veiem.

00:12:49: Nosaltres arribem al dia de l'estrena o més enllà.

00:12:52: Paguem una entrada entre mi i veiem el final, el resultat final però ens interessa... El procés.

00:12:57: Tenirmaries fer-nos d'arremble?

00:12:59: Clar,

00:13:00: i tant!

00:13:00: Sí, sí, us anirem enviant àudios, vídeos, el que faci falta i us aniré explicant aquesta setmana.

00:13:06: O sigui que ara, bueno, ara tocarà això.

00:13:09: Sí, clar, és que s'ha de fer això, de fet.

00:13:12: Abans,

00:13:13: no?,

00:13:14: Són creatius i són artesans.

00:13:17: Abans, un veia l'artesa com feia la taula.

00:13:22: El fuster... Doncs a les hores això també s'ha de fer al teatre.

00:13:25: És un super luxe, això!

00:13:27: Una última cosa, Dani.

00:13:29: Quan et vaig trucar per fer aquesta entrevista ja et vaig demanar un indret on et sentís còmode, no la volia fer amb un bar impersonal.

00:13:37: I encara menys a l'estudi que penso que nosaltres... Nosaltres hi tenim molt de vincle però la gent que ve li és igual al nostre estudi com l'Estudie de la Ràdio del Costat.

00:13:46: Tu em vas de seguida adarçar aquesta llibreria, el Tom Iris, que és On Som i hem començat parlant de llibres i jo volia acabar amb llibre's.

00:13:58: Volia demanar-te si ens en recomanes algun que d'alguna manera estigui dins de crash.

00:14:05: Val, hi ha molts... Molts, molts, moltes.

00:14:11: Un que vaig llegir per exemple molt per fer-ho és l'any del pensament màgic de Joan Didon però en aquesta obra tot i que és musical Hi ha molt de silenci.

00:14:23: És molt important el silenci i vaig ser molt llibre sobre el silenci, entre altres també el discurs de Mallorga del Silenci quan el van fer acadèmic però hi ha un que ja que estem al Tòmiris la Helena és superfan dels assajos i és superespecialista De fet, aquest no el va a llegir però ja li he dit que és igual.

00:14:45: El de llegir que es diu... No és indiferència sobre les silencies polítiques d'Eva Meyer.

00:14:49: No sé si està en català.

00:14:51: És l'editorial Cats i a mi em va flipar molt.

00:14:55: No tinc molt a veure amb crash directament.

00:15:00: Però sí té a veure... Bueno o sí?

00:15:01: Sí del que m'he estat parlant.

00:15:03: Té a veure Sobre que hi ha silencis, o gent que està silenciada.

00:15:10: Per exemple, parla de per què no fem els debats d'ecologia en la bosc?

00:15:17: Potser no estem sentint unes veus.

00:15:20: No estic dient una cosa sotèrica, una realitat tangible... Quan parlem de certes coses, de vegades estem silenciant... Estem objectivitzant a subjectes.

00:15:34: I parla d'això i crec que és molt important i sí, en certa manera crec que també representa creixer.

00:15:41: Doncs escolta'm, me l'enduré i en parlem quan aconsegueixo acabar-lo!

00:15:45: I

00:15:45: tant!

00:15:46: Jo crec et fliparà!

00:15:48: Vinga doncs Dani, moltíssimes gràcies, parlem aviat!

00:15:50: Gràcies

00:15:50: a vosaltres

00:15:58: Et volia

00:15:59: proposar un tema.

00:16:00: Resulta que soc veïna

00:16:01: d'un carrer de Rubí, que és molt especial al carrer Sant Miquel.

00:16:05: Cada any celebren

00:16:06: les seves festes el setembre i aquest any és el seu cuarenta-sixè aniversari de les festes.

00:16:11: I com sempre decoren fan el port a la mà,

00:16:14: menja amb món menjar i fan festa

00:16:16: però hi ha una cosa que només fa aquest carrer,

00:16:19: que es

00:16:19: pinta al terra i l'asfalt...

00:16:22: No, no és pintar

00:16:23: en plant temporal o sigui els dibuixos queden allà Tot l'any i així pots anar sentint els rubineis i

00:16:29: rubinenques més

00:16:30: petits que quan passen criden els noms dels seus dibuixos preferits

00:16:33: mentre els

00:16:33: assenyaran el terra.

00:16:34: Hi ha hagut des de Torai Mons a les garreres d'Aquí Popi,

00:16:38: cada any ho han anat renovant però clar

00:16:40: no et vull pas avançar quins dibuixes han fet aquest any

00:16:43: si et sembla bé en

00:16:44: podem

00:16:44: parlar ja t'ho

00:16:45: explico tot ja em diràs alguna cosa fins

00:16:47: aviat

00:17:43: Gemma Bofíes, ben tornada al Rambla-Cinquantaquatre.

00:17:46: Moltes gràcies!

00:17:49: Comencem amb elluns, ben potents...

00:17:51: Sí, els nois de CarmenCentretza que són els que canten la cançó que sentim de fons podrien anar a veure la nostra convidada tot i caldria advertir-los que la Goretti és una parroquera de Montblanc molt especial perquè pentina persones i gegants.

00:18:10: Gorettie, benvinguda al Ramble-Cincuentaquatre Hola,

00:18:13: bona tarda.

00:18:15: Gràcies per convidar-me en aquest programa tan bonic.

00:18:19: Ah tu?

00:18:19: Per ser aquí!

00:18:21: Doncs si Anna, com deies la Goretti és parroquera té una parroqueria i van dones homes tot aquell

00:18:27: qui vol però des del dos mil diecet

00:18:30: que ella ja comença a posar guapos el gegant i la

00:18:32: geganta de Montblanc

00:18:34: i ens agradaria

00:18:34: doncs

00:18:35: que avui ara amb les cinc quante quatre ens expliqués Gorettie

00:18:38: com va anar, com et vas convertir

00:18:40: en la parroqueira dels gegants de Mont

00:18:41: Blanc

00:18:43: Bé, tot plegat va ser una miqueta màgic perquè l'il·lusió de la meva vida era pentinar els gegants per varios motius però per la conchita bosc que era una persona molt vinculada a casa que ja els havia pentinat i per la Pepita que era un amiga de la mare que també els havia pentinats.

00:19:05: Llavors, jo a través d'aquestes dues vivències vaig mitificar la figura de la perroquera dels gegants i la meva il·lusió era pentinar els gegants.

00:19:16: I quan l'antiga perroquera, la Joana Ribé va dir que es lluvilava, doncs ho vaig demanar al Consistori i el grup de geganteres, doncс hi va donar el visti blau I aquí estem, després d'un munt d'anys de prenentatge al costat de la Joana.

00:19:34: Aquest any per fi he volat soler i la casualitat de la vida ha volgut que sigui l'any de les festes de la Serra.

00:19:44: Per mi ha sigut algo molt especial veure les dos gegantes pentinades iguals, pentinadas per a mi i any de festes grans.

00:19:54: O sigui, ha siguit un comol de circumstàncies extraordinari i molt bonic.

00:20:01: Això

00:20:01: va més enllà

00:20:02: de qualsevol repte professional que suposa?

00:20:05: Perquè,

00:20:05: a més, és una feina altruista... I tu sempre que et preguntem

00:20:08: als periodistes sobre aquesta tasca que duus a terme t'emociones?

00:20:13: Sí, jo sempre m'emociono perquè és aquelles coses que no tenen preu a la vida o que no es poden pagar d'alguna manera són les que acaben tenint més valor Allò que pots anar a comprar-t'ho és molt fàcil, però les coses que no es poden comprar tenen un valor que va més enllà de qualsevol altra cosa.

00:20:41: I és una feina de molta responsabilitat.

00:20:44: Parlem d'uns dels gegants més antics de Catalunya?

00:20:47: Sí, a part del que és molta responsabilitat perquè és uns dels gegans més antiques de Catalunya i els... Diguem que... Els més guapos, o

00:20:56: potser perquè

00:20:57: jo

00:20:58: és la

00:20:59: meva

00:20:59: passió que són els més guapo quan els vegem grups de gegants.

00:21:04: Sempre els veig que sobresurt en tenen algú especial i potser aquesta cosa que els fa tan especials és que tot el seu cabell i totes les seves perruques estan fetes d'onacions d'un munt blanquines i això els fa... Si vols, encara més especials perquè són els cabells que tenen realment ànime.

00:21:28: Són donacions perquè en aquell temps fer una perruca valia molts diners i es va decidir fer un recapte de cabell i a través d'aquell cabell que va donar la gent es van confaccionar les perruques que avui en dia porten als quatre gegants

00:21:46: Goreti, la Gemma m'ha explicat que per festa major els Montblanquins i les Montblancines estan expectants a veure què els heu fet quan fan la seva entrada als gegants.

00:21:58: Sí Anna, mira... És d'aquells comentaris de dinar de festa major

00:22:05: que

00:22:06: agradarà o no agradarà?

00:22:09: Aguanterà, no aguantarà Tindrà una bona receptació, serà massa modern.

00:22:15: Serà potser massa arriscat... Però sí!

00:22:19: Del pentinat de la Giganta se'n parla no tant del gigant però de la gigante és un tema habitual de conversa i la gent realment aquests dies te trobes gent que... A veure, gent saludada però que hi tens no masses paraules i que et feliciten o et diuen no m'ha agradat o et dieu en m'agradar te trobes una mica de tot.

00:22:40: De fet Anna, sàpigues que el pentinat

00:22:42: de la geganta segons m'ha explicat

00:22:44: l'agoret i marcava tendència entre les muntblanquines

00:22:48: no?

00:22:48: En un època...

00:22:49: En un époque que clar la gent portava és una cosa que avui en dia és impensable perquè quan vaig anar a l'escola a explicar als nens com s'apentinarien les gegantes i els hi va dir quin pentinar volien em van dir la gegante amb el que vell suelto perquè clar ara és impensoble una dona monyo però A èpoques passades els recollits eren el que més es portava al ball de festa major.

00:23:15: Llavors, marcaveu una tendència

00:23:19: o

00:23:20: tenies la idea de com podien ser els pentinats a partir d'aquell pentirat?

00:23:26: Goretti, i ja ens has dit que les perruques d'aquests gegants estan fetes de cabells naturals.

00:23:32: Que jo trobo que és una cosa superbonica.

00:23:34: Vull dir que efectivament tu has definit molt bé amb això de... Tenen ànima?

00:23:38: Però no sé si són cabells d'una època o ni has d'anar incorporant perquè en cauen o vull dir que si a dia d'avui les Montblanquines continuen fent sessió de cabell per aquestes perrucs o no cal

00:23:50: Mira, jo m'he trobat amb gent que avui ha anat calaixeres de les àvies o de les tietes o que m'han portat trenes i les continuo aprofitant perquè una cosa és la perruca que està incorporada al cap de la gigante.

00:24:09: I l'altra és tota la postisseria que tu hi vas incorporant el recollit perquè el cap de La Giganta és molt gran i si no hi fiques molt de volum, se li veuria el capet molt petit a comparació del que és el seu cos perquè és una dona amb curbes.

00:24:27: No és una gigante d'aquelles que són un pal, la nostra gigante té de tot i molt.

00:24:36: Sí, sí... Mira, per què es passen una idea?

00:24:38: Poder els uïns?

00:24:39: La gigante,

00:24:40: dud

00:24:40: com trenta-cinq trenes que tu has anat teixint

00:24:43: entre elles i n'has elaborat una que fa...

00:24:46: un metre i trenta centímetres.

00:24:48: Sí, les dues trenes més llarges que porten per posar-hi la tiara que han fet, la restauració en guany junts amb la Blanca Llort, que des d'aquí aprofito per donar-li les gràcies per la col·laboració, vam recuperar dues tiares antigues i per posa les tiars a el que era... per assentar-les el cabell vaig confeccionar dues trenes que de diàmetre tenen u, trenta i entre totes dues gegantes no una sola, entre tot es dues n'aporten trent a cinc.

00:25:23: O sigui que clar perquè vegeu la dimensió que pot tenir aquest cap quan el tens al davant

00:25:30: Clar,

00:25:30: no és un capet d'una persona que pot fer... Un pam.

00:25:35: I més enllà d'aquesta diferència de tamaix, que és evident, quina diferència hi hauria entre pentinar per exemple la gemma o pentinar una geganta?

00:25:43: Pots fer servir els mateixos productes o fer-ne un sacador a una planxa...?

00:25:47: No.

00:25:48: La geganta no li pots posar absolutament cap producte que sigui abrasiu.

00:25:53: No pots fer servir sacador, no pots servir planxa i gomes de goma has d'anar molt en cuidada, perquè és un cabell natural i de diferents textures.

00:26:04: Ja sabeu que per a un cabll es troba una sessí o un delinqüent, per tant no n'hi ha dos d'iguals... I el cap de la geganta n' hi ha de costat, de risats, destirats, de rossets, de més clarets... La gemma tindria una sola textura de cabell!

00:26:21: I la gegante té l'adum munt de gent, i és aquí on hi ha la gran dificultat perquè tu intentes fer una progressió, però t'ha de respondre al cabell.

00:26:34: El cabell està d'acostat, un arriciat amb un estirat... Llavors quan ho vols manipular has d'anar molt al tanto.

00:26:43: Has de conhuminar les dues textures perquè si no ho traves bé se't desferia.

00:26:51: I, de fet, un altre dels reptes

00:26:52: és el temps.

00:26:53: Perquè clar, la Goretti no es penseu que

00:26:55: té els caps dels gegants allà.

00:26:57: Li porten

00:26:58: quan poden perquè també tenen una agenda molt plena i llavors

00:27:01: la Goretti,

00:27:02: corre, corre, corre

00:27:03: ha fet pentinats.

00:27:04: Sí, això és una mica el hàndic més gran que hi ha al darrere de pentinar-los Necessites uns temps perquè se sentin els cabells, però les necessitats d'agenda dels geganters són unes i les meves mans són unis altres.

00:27:22: Llavors coses que potser necessitaries tres mesos les has de acabar fent amb trenta dies

00:27:29: o

00:27:29: molt menys perquè ells no tenen temps material de muntar i desmuntar tantes vegades el cap del gegant ni la geganta.

00:27:37: Perquè cada vegada que tenen sortides, també els condiciona molt l'agenda a tot el grup de geganters.

00:27:46: de casar una mica els seus temps amb els meus, que això és el més...

00:27:50: I amb la clientela habitual suposo també.

00:27:53: Sí, bueno, és que això són hores extras.

00:27:55: Això són

00:27:56: les meves hores extras al meu hobby.

00:27:58: Això s'ha convertit en el meu hobby i això ho fa a hores mortes.

00:28:02: Permet-me una última pregunta.

00:28:04: Només pentines als gegants de Montblanc o tens clientela gegantera d'altres municipis?

00:28:09: No, no només els pentino als gegans del Montblan.

00:28:12: Nomès pentino els gegants del Mont

00:28:14: Blanc Doncs nosaltres que estem fent una torna per Catalunya, per conèixer-nos a tots els gegants ja els anirem deixant la tarjeta.

00:28:22: La Goretti i Pantina Gagans jo ho fa molt bé, que ho diu la xefa...

00:28:25: I tant!

00:28:26: Moltes gràcies Anna per la recomanació però no sé si arribaré

00:28:30: a tants caps.

00:28:31: Si arribaràs i tindràs temps de fer tants cops.

00:28:34: Doncs Gorettis, moltíssimes gràcies per explicar-nos com es fa això de Pantinar Gagants m'ha semblat molt interessant i m'han semblat bonic de la donació de cabells dels Montblancins i les Montblanquines.

00:28:47: Escolta, m'has estat una descoberta!

00:28:50: Bueno, moltes gràcies, Anna... I

00:28:51: Gemma, gràcies a tu també.

00:28:53: Parlem aviat un abraçat.

00:28:54: A veure... Adéu-siau.

00:28:57: Adéus-siao.

00:29:05: Cadem de l'Arabla.

00:29:06: Arambla,

00:29:07: cincuanta, quatre.

00:29:28: Un pobre terrisser, Preterrissaire,

00:29:36: Anava amb

00:29:41: mi

00:29:53: Hi ha oficis que desapareixen sense fer soroll.

00:29:56: Un dia hi ha un taller, després en queda una altra i una altre fins que arriba un moment... ...que ja no queda cap!

00:30:03: Que es dediqui a aquell ofici.

00:30:05: I això és precisament el que ha passat a Calipòlit, a la selva del camp.

00:30:09: Un antic taller de terrissa que avui s'ha convertit en el centre d'interpretació dels ulleres Un espai que permet entrar literalment dins la història... ...d'un dels oficis artesans, que més han marcat la vila.

00:30:23: A la selva del camp l'ofici d'uller ja està documentat des del segle XIII.

00:30:29: Els terris aires es van concentrar fins i tot en un espai concret del municipi, l'actual Carré de los Ullers La terrissa formava part de la vida quotidiana, olles, cassoles, plats, tasses, topins Objetes que avui comprem industrialment en una botiga i que durant generacions sortien de les mans dels artesans.

00:30:52: De fet, a finals del segle XVIII concretament l'any XVI-XIXI hi ha documentats aproximadament vuitanta ulleries a la selva del camp La família de l'Hipòlit Martorell va cedir el taller a l'Ajuntament de la Selva del Camp l'anys d'octubre.

00:31:09: Posteriorment l'espai es va restaurar i museitzar conservant les estructures i els elements originals.

00:31:17: I també s'hi van inventar ja més de mil duescentes peces de ceràmica, entre olles, topins, casetes d'anines... i altres objectes.

00:31:26: Ens parla de tot això l'encarregada de la museització del Calipòlit, la Pepi Sants.

00:31:33: Tu benveu has dit que és un centre d'interpretació dels ullerers terrisseires, però que la selva a l'ofici i el treball era d'uller.

00:31:46: Hi ha matissos i diferències entre terrissaire i uller, que expliquem amb aquest centre de interpretació.

00:31:53: I, bàsicament també es coneix una mica la persona del hipòlit Martorell i la seva dona, la Eva Visiedo... i també coneixe l'ofici, evidentment a l'Ofici d'Uller.

00:32:11: I

00:32:12: també amb això pots veure una mica com se vivia el poble, com eren els oficis... Una miqueta tot un conjunt històric de la època d'esplendor d'aquest ofici d'Auller.

00:32:25: L'hipòlit Martorell va ser l'últim uller de la selva del camp.

00:32:30: Va començar a treballar amb el seu pare quan tenia només quinze anys La industrialització va fer que molts dels objectes que abans es fabricaven artesanalment passessin a produir-se de manera industrial però l'Hipòlit Martorell i la seva dona, Eva Viciedo van saber adaptar-se

00:32:47: Tot el que veieu allí està fet, evidentment per l'hipòlit i per la lleve.

00:32:51: Amar i estar cuït a l'obrador.

00:32:54: Ella va especialitzar molt amb el dibuix, ella feia dibuixes als mosaics aquests quadres que estan composats per diferents números de rajoles, llavors ella feien el dibuis, el traspassava la rajoda, el pintava, l'envernissava... I l'hipòlit s'encarregava de coure.

00:33:16: Van començar a treballar peces funcionals, topins, olles, cassoles, plats o jocs de cafè.

00:33:22: Però progressivament van apostar també per una terrissa més artística i decorativa I aquí l'Eva Viciedo va tenir un paper fonamental Ella també va entrar al taller i va treballar el funk!

00:33:35: Van fer ànfores, peces decoratives, quadres de ceràmica, nines, casetes... Però malgrat la transformació del negoci, el taller continuava conservant una cosa molt important.

00:33:46: La memòria de com es treballava al fang.

00:33:49: Molta gent del poble que entrava perquè l'hipòlit era una persona molt a fable... Si tu seves per allà sempre t'acombidava entrar, era com una miqueta... Entraven i veien més el taller.

00:34:06: Els fons eren com una part que no s'ensenyava massa, poc gent va veure els fons... I se queden sorpresos del forn, és un forn que es construïa per... fer la cuita de les obres.

00:34:21: És un fort de sistema romà, els humans ja tenien aquest sistema i és curiós, no?

00:34:28: És curióss... Agrada molt veure-ho.

00:34:33: I la manera també de treballar del ofici.

00:34:38: Penseu que les peces entraven a caures, tenien que arribar amb una certa temperatura, entraven dos vegades la manera que teníem d'empargnisar, l'estrella emperdal, incandescents... És molt curiós i és molt bonic de saber-ho.

00:34:57: És aquesta memòria la que avui podem trobar a Calipòlit.

00:35:00: L'espai conserva l'anticobrador i bona part dels elements originals

00:35:05: Tot aquest espai que la Eva va sediar al poble de La Selva, què s'ha d'haver de fer amb aquest espais?

00:35:14: Doncs es van tindre a retirar i ubicar, fotografiar més de mil doscentes peces, que eren les quals ens vam trobar nosaltres quan vam entrar en aquest espau.

00:35:27: Es van retirar... d'aquests espais ben guardades i ben documentades per poder fer la mínima intervenció amb aquest espai, per poder ser visitable.

00:35:40: Són petites intervencions com aberanes a les escales o unes llums perquè sabeixin els nivells de tot l'espai però mínimes.

00:35:50: S'han fet mínimes perquè el que realment volíem és que quan entressis en aquest taller, Poguessis veure o sentir l'ascència del fang, de la vida dels ulleres.

00:36:09: I trobem el torn, les eines, els forns d'ecucció i diferents utensilis relacionats amb el treball de l'argila No és un museu construït de zero per explicar un ofici desaparegut És el mateix lloc on aquell ofici es va practicar i això li dona una força especial.

00:36:29: Entrar a Calipòlit és com entrar en un taller que simplement hagués tancat ahir mateix.

00:36:35: Aquest espai, a part d'aquestes mínimes intervencions de seguretat, s'han posat uns panells explicatius, llavors on aquest espai ocupen els panells no s'ha pogut posar les peces però tots els altres espais... No hem intentat, hem posat les pezes que s'havien tret, les hem tornat a posar totes al mateix lloc i tal com nosaltres ho vam trobar.

00:37:00: La Pepi Sants va fer una gran tasca de museització a més de mil peces de ceràmica.

00:37:06: Hi havia moltes coses allà perquè són també l'hipòleg era gran, la Eva també és gran d'edat... Llavors no tens aquesta energia per desempleçar i tal.

00:37:18: Llavors dius que hi ha un de peces dalt però bueno, vas anar fent... i que t'has passat temps.

00:37:25: T'has mirat les peces una a una, llavors no?

00:37:28: És com que te vas estimant les cosetes, les peses... I llavors bàsicament, no sé, surt,

00:37:37: no?,

00:37:38: explicar-ho.

00:37:39: Realment estàs explicant el que tu has... la feina que has fet durant un any o un any i mesos a la gent que té bé a visitar-la

00:37:50: Calipòlit és en definitiva molt més que un espai patrimonial.

00:37:54: És la història d'un ofici que va arribar a tenir desenes de artesans a la selva del camp i que amb el temps va acabar desapareixent.

00:38:02: Hi ha gent que realment els topins, que és una peça... Única de la selva, les visites ho dic.

00:38:11: Els topins només se feien a la selve, els topins que poden trobar fora vila segur que estan fets a la Selva.

00:38:18: Ells també restauraven, reciclaven.

00:38:20: Això del reciclatge ja te n'ho dic.

00:38:21: Tot això nou del recicleatge, la gent ja el reciclava... perquè totes aquestes peces eren peces d'utilitat necessària.

00:38:30: Eren peces per cuinar o per menjar, eren bàsiques i necessàries, llavors tothom les havia de tenir".

00:38:37: Sobretot és un recordatòric que, de vegades, per entendre on territori no cal buscar grans monuments a la selva del camp aquella història encara té casa... I aquella casa és Calipòlit.

00:38:56: Anem

00:39:00: a

00:39:01: vendre

00:39:02: banyes les

00:39:03: petites

00:39:05: a tres

00:39:07: i les

00:39:08: grosses

00:39:09: a quatre, ai...

00:39:14: Rambla-Cinquanta-Quatre és que diguin

00:39:17: el que se'ls acudeixi.

00:39:19: Exacte!

00:39:20: Aquí has de pensar

00:39:21: què és per tornar amb la Cinquanta Quatre.

00:39:23: T'he explicat que és

00:39:24: un magazine

00:39:25: nacional, que

00:39:25: fem una mica

00:39:26: tots... I que tothom es deixarà?

00:39:28: Dic lo que penso,

00:39:29: eh?!

00:39:31: Rambla-Cinquanta-Quatre és... molt

00:39:33: xulo i guai.

00:39:38: Serà xulo si surt tot això, perquè... vinga!

00:39:46: I escolto Ramble-Cincuanta-Cuatre a Delta-Puncat.

00:39:55: Ivan, si et dic terres de l'Ebre què és el primer que et ve al cap?

00:40:00: Doncs els camps d'arròs

00:40:01: no?,

00:40:01: i la natura, els oceis, els flaments sobretot i el cranc amèrica.

00:40:06: Ostres, sí... te'n recordes?

00:40:08: La de cròniques que havien passat sobre aquest cranc quan fèiem el next migdia!

00:40:13: Ara el comercialitzen per fer sopa i ell, que sembla que li dona un toc genial.

00:40:17: Ah, doncs ja tingués a fer-ne una eh?

00:40:19: Va vinga, quan faci una mica més de fred us porto un dia un tàper amb un caldo d'arròs de peix en cranc blau T'he de dir que no sé si l'has vist mai, però és un bitxo bastant bonic.

00:40:29: Que fa justícia tot i que els pagesos d'allà, als arrosseires... Doncs no els hi cau gaire bé!

00:40:35: Però fa justicia aquests paisatges tan bonics del Delta.

00:40:37: Són realment preciosos.

00:40:39: Avui en parlem.

00:40:41: Nerea ben tornada al Rambla cincuanta-quatre.

00:40:44: Hola bona tarda.

00:40:46: Anar a un plaer moltes gràcies Bueno, un plaer estar aquí un dia més.

00:40:51: Gràcies a tu per ser-hi!

00:40:52: T'he veig avui molt gastronòmica per això i molt poètica també, eh?

00:40:55: Mira, m'apunto això de l'arròs, però entre crancs, arrosses... i paisatge t'has oblidat d'una cosa supertípica que són les barraques.

00:41:04: Ostres!

00:41:05: Però qui t'hauria dit que també és cert que cada cop se'm veuen menys i això... que són molt interessants encara, que no ho sembla.

00:41:12: Jo vull per això he convidat el Rambla a la Tierra Hernal, que és arquitecta i coordinadora del llibre Barraques dos mil cent passat present i futur d'una arquitectura popular.

00:41:22: Tere, gràcies per venir a rampejar en Natros.

00:41:25: Gràcies a la tres.

00:41:27: Primer volia dir que no sóc arquitecte, sóc architecta tècnica.

00:41:34: Fem el matís, arquitecte tècnica.

00:41:37: Per nosaltres és una persona que fa unes coses bastant increïbles que ara en parlarem.

00:41:43: Abans de començar... Quan la Nerea ens va proposar parlar de barraques, jo ho teré a dir que em vaig imaginar les construccions que jo he vist sempre, que són aquelles d'assecada color marron amb pedres a la vista.

00:41:56: Però he fet l'exercici de passejar una mica per internet posant-hi allà barraques de l'Ebre i en realitat he vist una cosa molt diferent no sé si tu ets seguidora del senyor dels anells però t'he de dir que m'ha recordat una mica les cases dels hòbits de Tolkien amb aquells grans taulats així com de palla... per mi, que soc de Vilanova, adoptada a Barcelona o de Barcelona.

00:42:19: Parlo i hem d'avirc de figueres o del Maçelles, que no hi estigui familiaritzat com són aquestes barraques?

00:42:25: Com les hem d't imaginar?

00:42:27: Les barraquers és la construcció tradicional per excel·lència del Delta i els materials tradicionals que estan fetes és la fusta, com l'element estructural el canís, el fang

00:42:45: i el borró

00:42:47: a la coberta que són aquestes cobertes vegetals que no només estan aquí, que n'hi ha per tota Europa.

00:42:54: I... La pallofa d'arròs i la calç.

00:42:58: És a dir que si seguim de nombrar els materials són materials tradicionals del Delta

00:43:06: I de forma, et deia jo que l'hem assoptat perquè hi ha aquestes o com a mínim he vist uns taulats així com molals i com que se leven molt.

00:43:14: Són molals, són molt punxaguts tenent

00:43:18: un anglès

00:43:18: molt inclinat això facilita la evacuació de l'aigua de pluja però per altra banda també dificulta com cosir este borró a les cobertes i com mantenir aquest borró a les cobertes perquè precisament és complicat s'ha de fer des de fora, no des de la pròpia coberta etcètera.

00:43:42: Però si tenen una forma molt punxeguda ja més a més a la part de dintre de la barraca pues de vegades a la par més alta esta planta està desdoblada i aprofiten este espai del sota coberte.

00:43:55: I jo et deia que imaginava aquestes barraques de sacant amb la pedra i no són blanques No,

00:44:03: estan

00:44:03: encalades.

00:44:05: I són precisament barraques, sí.

00:44:09: Tu et referies suposo... És originària d'una zona on hi ha barraca de pedra.

00:44:14: Sí

00:44:15: exacte.

00:44:15: La

00:44:15: barraca tradicional de Pedrasse que per exemple a Terres del Ebre a la zona de la Terra Alta també en tenim moltíssima i però no, en este cas la barraca està feta de terra, de fang i de fusta.

00:44:28: Totalment diferent.

00:44:29: I des de quan hi ha barraces al ebre?

00:44:32: Mira, volia dir-te una apreciació entre la barraca tradicional de pedra seca que és una barraca que també té fusta a nivell de coberta etcètera i té teula ceràmica però la barraca deixa emprendre.

00:44:47: És a dir quan la barrac desapareix el terra hi trobes la pedra però la barracka del delta no.

00:44:55: La barrackaa del delta al material que està fet a la barracks quan desapareix, se pot dir que no deixa petjada.

00:45:05: De manera que per alocalitzar les barraques que hi havia s'han d'utilitzar tècniques que utilitzen arqueòlegs per poder localitzar quina impronta deixaven el terreny i on n'hi havien I m'he preguntat més, perdona per quantes n'hi ha.

00:45:27: Des de quan hi havia... O sigui, quan va començar a construir aquestes barraques de l'Ebre?

00:45:30: Perquè en aquesta navegada per internet que he fet posa que venen de molt lluny.

00:45:36: Sí, sí.

00:45:37: Mira els anys quaranta, el mil novecentos i no recordo malament ho dic de memòria, n'havien unes mil quatrecentes.

00:45:45: Avui després d'haver-li inventari què van fer en tot l'equip que avui hi represento, de Barraques dos mil cent en tenim cinc quanta sis.

00:45:53: Ostres, quina de ballada!

00:45:55: Sí, sí... Per tant ens preguntem quantes n'hi hauran a l'any dos mil sent, no?

00:46:01: De fet el projecte es diu dos mil sen però sí és una construcció vernacle tradicional molt pobra que aprofitava els materials que tenien al

00:46:10: Abast

00:46:10: i per tant doncs estan documentades des del segle passat Sí, des de principis del setembre passat.

00:46:20: I aquestes barraques, per tant, estem parlant d'una construcció que és molt rellevant pel seu lligat històric però també entenc l'interès pel que t'estàs dient que també, des del punt de vista arquitectònic, clar?

00:46:30: Sí, perquè formen part del paisatge i el paisatge sense barracs no seria el mateix i perquè paisatge també és arquitectura.

00:46:41: Penseu que dins d'aquest projecte de Barraques dos mil cent on hi ha molta gent involucrada des de gent de la Rovira i Virgili, arquitectes, architectes tècnics, historiadors, periodistes... En fi, molta gent, no?

00:47:02: Arqueòlegs també, restauradors.

00:47:07: Entre tots!

00:47:09: precisament ja l'efecte de que ni desapareguen, que tinguin el que es mereix com a construcció tradicional i a més a més que puguin ara fa una estona parlaveu de materials i tècniques tradicionals de mestres artesans etc.

00:47:27: aquí la gent que fia les barraques que eren els mestres barraquers queden molt pocs i realment seria una llàstima perdre l'ofici i que desaparegués del tot.

00:47:41: I és per això que entre tots vam detectar un projecte, que es diu Projecte de Barraca Innovadora, que a més a més la van posar a disposició de tota l'administració i totes les entitats què volien agafar el projecte i què realment volien experimentar construint una barraca innovadora.

00:48:03: Que d'alguna manera manté?

00:48:05: tots aquests materials tradicionals i tècnics, i sistemes tradicionalls però incorpora sistemes d'arquitectura passiva que la fa més eficient i d'alguna

00:48:18: manera

00:48:20: que aguanta més tots els requeriments que avui en dia voldríem que tingués una barraca.

00:48:25: És a dir no només és interessant també d'aquest punt de vista arquitectònic sinó també pel què fa als materials i les tècniques?

00:48:33: Sí, sí.

00:48:33: Totalment.

00:48:34: És a dir... la barraca en si està formada pels materials que us he explicat i aquesta barraca innovadora que nosaltres proposem el que fa és recuperar aquestes tècniques tradicionals però adapte també dins de la mesura de lo possible una construcció al codi tècnic incrementa l'eficiència energètica que avui en dia tant se'n parla i genera al final un edifici bioavitable, que a més a més és autosuficient i autònom pel que fa al consum d'energia elèctrica.

00:49:10: I com ho fa?

00:49:12: Incorporar sistemes passius, sistemes que avui en dia estan extesos en algun tipus d'architectura formal i normal Jo què sé, les obertures envidrades orientades a la façana sud per aprofitar tota l'aportació del sol.

00:49:36: Una pèrgula on instal·lem unes plaques fotogoltaiques.

00:49:41: Un mur trombe a la Façana Sud-Oest, un pou canadenc per poder ventilar i atemparar la temperatura de dins de la barraca tant al hivern com a l'estiu.

00:49:51: Una ventilació natural ha d'alcaraner... fent una millora o proposem una millhora d'estelífici tradicional, però que tingui una qualificació energètica excel·lent.

00:50:04: Dic d'una altra manera, que potser no cal que marxem ara tots a viure amb barraces, però sí que hem de prendre molt d'aquestes construccions a nivell de sostenibilitat i incorporar-ho, la construcció actual?

00:50:15: Tant de bo!

00:50:16: Sí, sí... el que és l'arquitectura tradicional i vernacle sempre s'ha menys tingut, i en canvi tant de bo puguem aprofitar moltes dades tècniques tradicionals a l'actualitat.

00:50:29: I a més a més recupera aquestes barraques, és a dir, perquè al dos mil cent no n'hi hagi... No sé si m'has dit cinc quanta?

00:50:36: És a dir que en tornava a tenir cent!

00:50:38: Sí senyora, que de les cinc quantes sis com a mínim se'n puguen fer treinta o quaranta mes tan de bo

00:50:43: Doncs des d'aquí posem el nostre granet de sorra, per qualsevol cosa que ens necessites per construir aquestes barracues a Punta Arnau.

00:50:50: Igual podem baixar i ajudar.

00:50:54: Moltes gràcies.

00:50:55: Moltíssimes gràcies a totes dues per acostar-nos a aquestes Barracas del Ebre al Rambla-Cinquantaquatre, unes construccions necessàries... que volem recuperar, volem contribuir a difondre i a recuperar una abraçada a totes dues.

00:51:12: I fins aviat!

00:51:14: Gràcies!

00:51:36: Ei Laiya com vas?

00:51:38: Escolta, parlàvem l'altre dia l'equip d'aquí de Barcelona del Rambla-Cinquantaquatre que ens agradaria moltíssim que ens expliquessis la teva feina d'integradora social Et sembla que busquem un dia i xerrem, i ens expliques exactament en què consisteix.

00:51:55: Vinga ja em dius una abraçada fins ara!

00:52:06: de parlar sobre el món social i la meva tasca

00:52:10: com a entrenadora.

00:52:11: De fet, crec que puc aportar bastanta

00:52:14: informació perquè he tingut la gran sort...

00:52:16: de poder treballar amb

00:52:18: molts col·lectius diferents

00:52:19: i aprendre moltíssim de cada un d'ells així

00:52:23: que busquem una data si sigui

00:52:24: encantadíssima.

00:52:25: Ja em dius la

00:52:26: data, vale?

00:52:26: Gràcies!

00:52:30: Suposo gent que ja has notat que tornem a tenir l'Ivan aquí després d'aquests dos dies del Francesc Tocant els botons i van anar bé, aquestes macanzetes.

00:52:41: Aquests dos dies de festa sí, sí han anat molt bé.

00:52:43: Dos dies de festa un cap de setmana o quatre dies... Sempre

00:52:46: s'ha preparat

00:52:46: tant.

00:52:47: I tant, i tant!

00:52:48: I el francès?

00:52:48: Bé no, no ens ho dirà.

00:52:50: Nosaltres ens anava dient bé una mica de nervis però... Que va

00:52:53: és un crac que hi va.

00:52:54: Sí, sí, està encantat i això ha passat superbé Sí, que res.

00:52:58: Sí, sí, encantat!

00:52:59: Doncs mira... Ja tens relleu el dia que vulguis fer vacances?

00:53:04: Sí, m'agrada ser presentable per aquestes coses.

00:53:07: No, això mai,

00:53:08: eh?!

00:53:08: Nosaltres volem a l'Ivan i al francès, que sé possible.

00:53:12: Vinga, ben tornat.

00:53:13: Gràcies, francès.

00:53:14: Des d'aquí no li vam agrair una abraçada i fins demà.

00:53:19: Perfecte.

00:53:33: Tramble, cinc-quanta-cuatre la ràdio que fa cantonada